jueves, 29 de septiembre de 2011

pacífico

bocas abiertas
quietud
 movimiento interno
sofisticadamente inmóviles
marcha en detención
como el silencio en la música
la oscuridad en la luz,
o viceversa.
bocas anhelantes
del medio los besos 
desconocidos
no hay otro lenguaje
que el sentir 
no hay otras lenguas
que el idioma del explorador tranquilo
y lento.
los peces vivos
unir sus colas
nadar con gesto humano
morir
mueren
después ríen.








jueves, 15 de septiembre de 2011

aguavivas, habitantes del agua

medusas, habitantes del agua, aguavivas, malaguas, grumers, vorms, me quedo con este nombre tan hermoso: lágrimas de mar. 

criaturas transparentes, 99% agua, forman parte casi por completo del medio en el que viven, si salen de ella, desaparecen, se desplazan contrayendo su cuerpo, lo que veo es un latido, laten y danzan hacia arriba y hacia abajo, van y vuelven. y éstas que esperé tanto tiempo, no tienen toxicidad. veo una muy pequeñita, enseguida me parece una cría, carlos me dice que no, que es un trozo, pero tiene latido y vida propia, es tan pequeña que se le coló en la bolsa de transporte, una medusita.

me enamoro al observarlas. cada día me siento más cerca del mar, agua, a favor de la corriente.












lunes, 12 de septiembre de 2011

far de n'Ensiola

5 propietats primàries d'un far:
· Ell il.lumina.
· Se'l veu, se'l sent.
· No és aprop, és alluny.
· És a l'hora ancorat a terra, dirigit al cel i projectat al mar.
· El camí per arribar a ell no és fàcil és quasi iniciàtic.

4 propietats secundàries, importants:
· És fascinant.
· És especial.
· La seva funció és la intensitat de la seva llum dins la foscor.
· La seva font, la llum, és dins el cor del far.

Far de n'Ensiola, Cabrera, septembre 2011









jueves, 8 de septiembre de 2011

condicional

basta de condicionales simples y compuestos, casi tengo la maestría, en hipótesis y posibles posibilidades. no más y sis, ni más ías. ni buscar cinco pies al gato, pues petu tiene razón, las cosas son más sencillas, a vivir aquí y ahora. otra vez vuelta atrás hasta mi última muñeca, le di un buen paseo y la gente me miraba creyendo que tenía un bebé en brazos, pues mira, la sensación me ha vuelto niña y la criatura sin corazón parecía tener vida. qué ganas de ser madre.











lunes, 5 de septiembre de 2011

felicidad

josé y pilar. algo me hace pensar y viajar en ella. repetiría también todo los altos y los bajos, no me arrepiento de nada. 

una vez viví el momento más duro que me dio mi profesión como fotógrafa, un hecho que me dejó en un estado que no puedo explicar, que me hizo derramar lágrimas a mares, y me fueron preparando pero nunca se está preparada para que eso no te afecte, he visto pieles de cebra adornando suelos, caparazones de tortuga de mesa, leones, osos...todo injusto, pero una vez, me encontré una pata de elefante hecha paragüero, el corazón me dio un vuelco, lo peor fue dos metros a la izquierda en el mismo salón, las patas de un bebé elefante hechas paragüero, pensé que podía morir de tanta indignación, ese tipo de injusticia me puede. fue algo que no podía creer, me avergoncé de nuestra especie.

la felicidad es vivir esta vida con sus altos y sus bajos y no importa el final ahora, ya llegará y será donde dejemos de estar vivos.

deseo tiempo, vida, para continuar en el camino. 

no podía terminar mejor que con una canción de mi querido Camané mientras se viaja a India, la tierra de los elefantes.


domingo, 4 de septiembre de 2011

viatge_6

el meu dia, el més esperat, tornar a "cavalleria" amb un altre llum, d'estiu i de claror, amb companyia distinta, quins colors ffffff, aquí menorca t'emportes tots els meus perdons, m'has tractat com una reina. gràcies. i gràcies especials a les persones que ho vàrem compartir, cada un a la seva manera, hi va haver espais per tots i per tot. gràcies amics, aina (estimada des meu cor), biel (company de la selva i de "ligoteos improvisados"), loren (amic nou però com si et conegués de sempre), niní (per la teva dolçor i els teus menjars exquisits...ai aquella tarta de xocolata), família i amics de loren (tots inoblidables) i na xispeta. GLORIÓS SANT LLORENÇ! haurem de repetir! sa darrera foto aina, és per tú, sa figuera de ca na niní, perque recordis el moment de partir on encara, per si et faltàs més, et donen una bossa plena de figues i sa primera també, ses teves vaques!...bé, i aquesta d'un cosset al sol, potser també te soni.









viatge_5_2

focs artificals, aquí acabam una etapa, la de festes, estiu 2011, amb rialles, fins i tot algún va lligar...sorry, tienes una cigarro?? muak muak...jajajajajaja i a alguna li sortia fum per les orelles...tot això amb una lluna impressionant.







viatge_5_1

després de dos dies de festa, encara tenen ganes de montar un carnaval i desfressar-se!!!!!!!!!!!!! Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! això sí que no m'ho esperava...i menys que hi fossin India, Grècia, Nepal amb les seves músiques i els seus balls...països que vull visitar.